A la Bíblia, Jesús va parlar en diverses ocasions sobre els manaments de Déu i els seus manaments. Què va dir Jesús sobre els deu manaments i altres manaments de Déu i quins són els manaments de Jesús? Els manaments de Jesús contradiuen els manaments de Déu? Vegem què diu la Bíblia sobre els manaments de Déu i els manaments de Jesús.
Qui és Jesucrist?
Jesús sovint és vist com un Déu, Qui ho aprova i ho accepta tot, inclòs el pecat, per amor, harmonia, i pau. Moltes persones consideren Jesús com una mena de Déu de la nova era. Però Jesucrist no és el Jesús de la nova era!
Molts cristians diuen que coneixen Jesús i que l'estimen, però realment coneixen Jesús i l'estimen?? Perquè si coneguessin Jesús i l'estimassin, ells l'obeirien. Guardarien els manaments de Jesucrist i aplicarien les paraules de Jesús a les seves vides.
En moltes esglésies, la imatge de Jesús no es correspon amb la Paraula.
Igual que el seu Pare, Jesucrist és un Déu just, Qui no aprova el pecat.
Jesús sap que el pecat és rebel·lió i desobediència a Déu i obediència al diable. El pecat és l'esclavitud del diable que porta a la mort.
“De veritat, de veritat, et dic jo, Qui comet pecat és servidor del pecat” (John 8:34)
Jesús va dir, que si realment l'estimes, com tanta gent confessa amb la boca, guardareu els manaments de Jesús i caminareu en el manament de Jesucrist (John 14:15).
Si estimes Jesucrist, guardareu els manaments de Jesucrist. Així que, Jesucrist i el Pare seran glorificats i exaltats mitjançant la vostra vida.
M'honoren amb els seus llavis, però els seus cors estan lluny de mi
A l’antic pacte, Déu va parlar per boca del profeta Isaïes i va dir:, que el seu poble va confessar la seva senyoria sobre les seves vides. Van honrar Déu amb els seus llavis, però els seus cors estaven lluny d'Ell.
Aquest poble m'honora amb els seus llavis, però el seu cor està lluny de mi. Però en va m'adoren, ensenyant per a doctrines els manaments dels homes(Isaïes 29:13, Marca 7:6-7)
Què passa amb el teu cor? El teu cor està ple de la Paraula de Déu i de l'amor per Déu i Jesús? Camines en els manaments de Jesús? Aquest primer amor per Jesús és present a la teva vida?
Si el teu cor està realment dedicat a Jesús, llavors ho faràs, allò que Ell et va manar. L'obeiràs i caminaràs en els manaments de Jesús.
Fem una ullada als manaments de Déu i els manaments de Jesucrist. (nota: No he escrit tots els manaments de Déu, només els deu manaments, i alguns altres. Però quan veus que els deu manaments de Déu encara són vàlids, i alinear-se amb els manaments de Jesucrist, també sabeu que tots els altres manaments també són vàlids)
Quins són els deu manaments de Déu?
Els Deu Manaments són els manaments de Déu que Déu va donar a Moisès per al seu poble. Déu li va dir a Moisès: “Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'ha fet sortir de la terra d'Egipte, fora de la casa de l'esclavitud.
- No tindreu cap altre déu davant meu.
- No et faràs cap imatge tallada, o qualsevol semblança de qualsevol cosa que hi ha a dalt del cel, o que hi ha sota la terra, o que està a l'aigua sota la terra: No t'inclinares davant d'ells, ni servir-los: perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc un Déu gelós, castigar la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i quarta generació dels que m'odien; I mostrant misericòrdia a milers d'aquells que m'estimen, i guarda els meus manaments.
- No prendràs el nom del Senyor, el teu Déu, en va; perquè el Senyor no farà sense culpa a aquell que pren el seu nom en va.
- Recordeu el dia del dissabte, per santificar-lo. Sis dies treballaràs, i fes tota la teva feina: Però el setè dia és el dissabte del Senyor, el teu Déu: en ella no faràs cap obra, tu, ni el teu fill, ni la teva filla, el teu criat, ni el teu servent, ni el teu bestiar, ni el teu foraster que està a les teves portes: Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel i la terra, el mar, i tot el que hi ha en ells, i va descansar el setè dia: per això el Senyor va beneir el dissabte, i ho va santificar.
- Honra el teu pare i la teva mare: perquè els teus dies siguin llargs a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
- No mataràs.
- No cometreu adulteri.
- No robaràs.
- No donaràs fals testimoni contra el teu proïsme.
- No cobejaràs la casa del teu veí, no cobejaràs la dona del teu proïsme, ni el seu criat, ni els serveixen, ni el seu bou, ni el seu cul, ni res que sigui del teu veí”
Quins són els manaments de Déu i els manaments de Jesucrist?
Ara, fem una ullada als manaments de Déu i els manaments de Jesucrist. A veure, què va dir Jesús sobre els manaments de Déu i si els manaments de Jesucrist corresponen o no amb els manaments de Déu, i què més va dir Jesús als seus deixebles.
No hi ha altres déus davant Déu
Déu va dir:
“No tindreu cap altre déu davant meu. No et faràs cap imatge tallada, o qualsevol semblança de qualsevol cosa que hi ha a dalt del cel, o que hi ha sota la terra, o que està a l'aigua sota la terra: No t'inclinares davant d'ells, ni servir-los: perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc un Déu gelós, castigant la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i quarta generació dels que m'odien; I mostrant misericòrdia a milers d'aquells que m'estimen, i guarda els meus manaments. No prendràs el nom del Senyor, el teu Déu, en va; perquè el Senyor no farà innocent el que pren el seu nom en va.”
Jesús va dir:
“Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima, i amb tota la teva ment” (Mateu 22:37, Marca 12:29-30)
“Però en va m'adoren, ensenyant per a doctrines els manaments dels homes. Per deixar de banda el manament de Déu, manteniu la tradició dels homes, com el rentat d'olles i tasses:i moltes altres coses semblants que feu. I els va dir, Molt bé rebutgeu el manament de Déu, perquè guardeu la vostra pròpia tradició” (Marca 7:7-9)
El dia de dissabte
Déu va dir:
“Recordeu el dia del dissabte, per santificar-lo. Sis dies treballaràs, i fes tota la teva feina: Però el setè dia és el dissabte del Senyor, el teu Déu: en ella no faràs cap obra, tu, ni el teu fill, ni la teva filla, el teu criat, ni el teu servent, ni el teu bestiar, ni el teu foraster que està a les teves portes: Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel i la terra, el mar, i tot el que hi ha en ells, i va descansar el setè dia: per això el Senyor va beneir el dissabte, i ho va santificar”.
Jesús va dir:
“Perquè el Fill de l'home és el Senyor fins i tot del dissabte” (Mateu 12:8, Luke 6:5)
“El dissabte va ser fet per a l'home, i no l'home pel dissabte: Per tant, el Fill de l'home és també el Senyor del dissabte” (Marca 2:27-28)
No matis
Déu va dir:
“No mataràs”
Jesús va dir:
“Però jo us dic, Que qui s'enfadi amb el seu germà sense causa, estarà en perill del judici: i qui digui al seu germà, Rack, estarà en perill per al consistori: però qui digui, Tu ximple, estarà en perill de foc infernal. Per tant, si portes la teva ofrenda a l'altar, i recorda't que el teu germà té res contra tu; Deixa allí el teu obsequi davant l'altar, i segueix el teu camí; primer reconcilia't amb el teu germà, i després vine i ofereix el teu regal" (Mateu 5:22-25)
"Accepta ràpidament amb el teu adversari, mentre estàs en el camí amb ell; perquè en cap moment l'adversari et lliurarà al jutge, i el jutge et lliurarà a l'oficial, i seràs llançat a la presó. En veritat et dic, No en sortiràs de cap manera, fins que hagis pagat el màxim d'euros" (Mateu 5:25-26, Luke 12:58-59)
L'adulteri
Déu va dir:
“No cometreu adulteri”
Jesús va dir:
"Has sentit que ho deien els d'antic, No cometreu adulteri: Però et dic, Que qui mira una dona per desitjar-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. I si el teu ull dret t'ofens, arrencar-lo, i llença'l de tu: perquè us és profitós que un dels vostres membres es perdi, i no perquè tot el teu cos sigui llançat a l'infern. I si la teva mà dreta t'ofens, tallar-ho, i llença'l de tu: perquè us és profitós que un dels vostres membres es perdi, i no perquè tot el teu cos sigui llançat a l'infern" (Mateu 5:27-30, Marca 9:43-48).
“S'ha dit, Qualsevol que deixarà la seva dona, Que li doni una escriptura de divorci: Però et dic, Que qui hagi de deixar la seva dona, Estalvi per la causa de la fornicació, fa que cometi adulteri: i qui es casarà amb ella que està divorciada com a adulteri” (Mateu 5:31-32)
“Per això ja no són més, Però una carn. El que Déu s’ha unit, No deixi que l’home posi en compte. Moisès a causa de la duresa del cor us va patir per deixar les vostres dones: Però des del principi no va ser així. I et dic, Qualsevol que deixarà la seva dona, Excepte que sigui per a la fornicació, i es casarà amb un altre, comet adulteri: i qui es casa amb ella, que és deixada de cometre adulteri” (Mateu 19:6, 8-9)
“Per la duresa del teu cor t'ha escrit aquest precepte. Però des del començament de la creació Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixarà el seu pare i la seva mare, i s'enganxa a la seva dona; I tots dos seran una sola carn: doncs ja no són dos, Però una carn. Què doncs Déu “s'ha unit, No deixi que l’home posi en compte. I a la casa els seus deixebles li van tornar a preguntar sobre el mateix tema. I ell els digué, Qualsevol que deixarà la seva dona, i casar-se amb un altre, comet adulteri contra ella. I si una dona repudia el seu marit, i estar casat amb un altre, comet adulteri” (Marca 10: 5-12)
“Qui rep la seva dona, i es casa amb un altre, comet adulteri: i qui es casa amb ella que és apartada del seu marit, comet adulteri” (Luke 16:18)
Juraments
Déu va dir:
“No jurares que compliràs al Senyor els teus juraments”
Jesús va dir:
Novament, heu sentit que ho han dit els antics, No et juraràs, però compliràs al Senyor els teus juraments: Però et dic, Jura que no; ni pel cel; perquè és el tron de Déu: Ni per la terra; perquè és el seu escabeu: ni per Jerusalem; perquè és la ciutat del gran Rei. Tampoc jurares pel teu cap, perquè no pots fer un cabell blanc o negre. Però deixa que la teva comunicació sigui, Sí, sí; No, no: perquè tot allò que és més que aquests ve del mal (Mateu 5:33-37)
La cobdícia
Déu va dir:
“No cobejaràs la casa del teu veí, no cobejaràs la dona del teu proïsme, ni el seu criat, ni els serveixen, ni el seu bou, ni el seu cul, ni res que sigui del teu veí”
Jesús va dir:
"Fes cas, i compte amb la cobdícia: perquè la vida d'un home no consisteix en l'abundància de les coses que posseeix (Luke 12:15)
Un ull per ull
Déu va dir:
“Ull per ull, dent per dent”
Jesús va dir:
"Vostè ha sentit que s'ha dit, Un ull per ull, i dent per dent: Però et dic, Que no resistiu al mal: però qui et pegui a la galta dreta, gira a ell també l'altre. I si algú et demandarà davant la llei, i treu el teu abric, deixa'l tenir també el teu mantell. I qui us obligui a recórrer una milla, anar amb ell dos. Dóna-li a qui et demana, i d'aquell qui vol demanar prestat de tu, no t'allunyis" (Mateu 5:38-42)”
Estima el teu proïsme
Déu va dir:
“Estimaràs el teu proïsme, i odi el teu enemic”
Jesús va dir:
"Vostè ha sentit que s'ha dit, Estimaràs el teu proïsme, i odi el teu enemic. Però et dic, Estima els teus enemics, beneeix els qui et maleeixen, fes el bé als que t'odien, i pregueu per aquells que us fan servir malignes, i et persegueixen; Perquè sigueu fills del vostre Pare que és al cel: perquè fa sortir el seu sol sobre els dolents i sobre els bons, i fa ploure sobre els justos i sobre els injustos. Perquè si estimeu els qui us estimen, quina recompensa tens? ni tan sols els publicans el mateix? I si només saludeu els vostres germans, què feu més que els altres? ni tan sols els publicans? Sigueu, doncs, perfectes, així com el vostre Pare que és al cel és perfecte” (Mateu 5:43-48, Marca 12:31)
“Però jo us dic als qui escolteu, Estima els teus enemics, fes el bé als qui t'odien, Beneeix els que et maleeixen, i pregueu per aquells que us fan servir malignes. I al qui et colpeja a una galta ofereix també l'altra; i el que et treu el mantell, no prohibeix que et porti també el mantell. Dóna a cada home que et demani; i del qui t'emporta els teus béns no els tornis a demanar. I com voleu que els homes us facin, feu-los també vosaltres també.
Perquè si estimeu els qui us estimen, quines gràcies tens? perquè els pecadors també estimen els qui els estimen. I si feu bé als qui us fan bé, quines gràcies tens? perquè els pecadors també fan el mateix. I si presteu a aquells de qui espereu rebre, quines gràcies tens? perquè els pecadors també presten als pecadors, tornar a rebre tant. Però estimeu els vostres enemics, i fer el bé, i prestar, esperant res més; i la teva recompensa serà gran, i sereu els fills de l'Altíssim: perquè és amable amb els ingrats i amb els dolents" (Luke 6:27-35)
Què va dir Jesús…
Ara, fem una ullada al que va dir Jesús i quins eren els manaments de Jesucrist sobre els temes següents.
Ser misericordiós
“Sigueu doncs misericordiosos, com també el vostre Pare és misericordiós” (Luke 6:36)
Donant almoina (regals)
“Vingueu en compte que no feu la vostra almoina davant dels homes, ser vist d'ells: en cas contrari, no tindreu recompensa del vostre Pare que és al cel. Per tant, quan facis la teva almoina, no facis sonar la trompeta davant teu, com fan els hipòcrites a les sinagogues i als carrers, perquè tinguin glòria dels homes. De veritat, et dic, Tenen la seva recompensa. Però quan fas almoina, que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la teva dreta: Que la teva almoina sigui en secret: i el teu Pare que veu en secret ell mateix et recompensarà obertament” (Mateu 6:1-4)
Pregària
“I quan pregueu, No seràs com ho són els hipòcrites: perquè els encanta pregar a les sinagogues i als racons dels carrers, Que es puguin veure dels homes. De veritat, et dic, Tenen la seva recompensa. Però tu, quan pregues, Entra al teu armari, I quan has tancat la porta, Pregueu al vostre pare que estigui en secret; i el teu pare que se sent en secret et recompensarà obertament.
Però quan preguis, Utilitzeu repeticions vana, Com ho fan els pagans: Perquè pensen que seran escoltats per la seva parla molt. No sigueu, doncs, com a ells: perquè el vostre Pare sap de què necessiteu, abans que li ho preguntis. Al cap d'aquesta manera, pregueu: El nostre Pare que art al cel, Hallowed sigui el teu nom. Vinga el teu regne. El teu es farà a la Terra, Com és al cel. Doneu -nos aquest dia el nostre pa diari. I perdoneu -nos els nostres deutes, Com perdonem els nostres deutors. I no ens condueixi a la temptació, Però lliura’ns del mal: Perquè el teu és el regne, I el poder, I la glòria, Per sempre. Amén” (Mateu 6:5-13, Luke 11:2-4)
Oracions contestades
“Pregunta, i us serà donat; buscar, i trobareu; toc, i se us obrirà: Per tot el que demana rep; i qui cerca troba; i al qui truca se li obrirà. O quin home hi ha de tu, a qui si el seu fill demana pa, li donarà una pedra? O si li demana un peix, li donarà una serp? Si llavors, ser malvat, saps donar bons regals als teus fills, quant més el vostre Pare que és al cel donarà coses bones als qui li demanen» (Mateu 7:7-11, Lluc 11:9-3)
“I totes les coses, tot el que demaneu en pregària, creient, rebreu” (Mateu 21:22)
“Per això us dic, Quines coses desitgeu, quan pregueu, creieu que els rebeu, i els tindreu. I quan us quedeu pregant, perdonar, si teniu alguna cosa contra algun: perquè també el vostre Pare que és al cel us perdoni les vostres faltes. Però si no perdoneu, ni el vostre Pare que és al cel no perdonarà les vostres ofenses” (Marca 11:24-26)
“Si romaneu en mi, i les meves paraules romanen en tu, demanareu el que vulgueu, i us serà fet” (John 15:7)
"No m'heu escollit, però jo t'he escollit, i et va ordenar, perquè aneu i porteu fruit, i que el teu fruit quedi: que tot el que demaneu al Pare en el meu nom, et pot donar" (John 15:16, 16:23-24)
“Us ho torno a dir, Això si dos de vosaltres s'acorden a la terra pel que fa a qualsevol cosa que demanaran, els serà fet pel meu Pare que és al cel. Per on dos o tres estan reunits en el meu nom, aquí estic jo enmig d'ells" (Mateu 18:19-20)
Enquadernar i desfer; permetre i prohibir
“En veritat us ho dic, Tot allò que lligueu a la terra estarà lligat al cel: i tot allò que deslligueu a la terra serà deslligat al cel” (Mateu 18:18)
El perdó
“Perquè si perdoneu als homes les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà: Però si no perdoneu als homes les seves faltes, el vostre Pare tampoc us perdonarà les vostres faltes” (Mateu 6:14-15)
Llavors va venir Pere a ell, i va dir, Senyor, quantes vegades pecarà el meu germà contra mi, i el perdono? fins a set vegades? Jesús li diu, No et dic a tu, Fins a set vegades: sinó, Fins setanta vegades set” (Mateu 18:21-22)
“Per això us dic, Quines coses desitgeu, quan pregueu, creieu que els rebeu, i els tindreu. I quan us quedeu pregant, perdonar, si teniu alguna cosa contra algun: perquè també el vostre Pare que és al cel us perdoni les vostres faltes. Però si no perdoneu, ni el vostre Pare que és al cel no perdonarà les vostres ofenses” (Marca 11:24-26)
“Perdona, i sereu perdonats” (Luke 6:37)
"Feu atenció a vosaltres mateixos: Si el teu germà t'infraca, increpar-lo; i si es penedeix, perdoneu-lo. I si delicte contra tu set vegades al dia, i set cops al dia torna a tu, dient, Em penedeixo; el perdonaràs” (Luke 17:3-4)
Dejuni
“A més, quan dejunis, no siguis, com els hipòcrites, d'un rostre trist: perquè els desfiguren la cara, perquè apareguin als homes que dejunen. De veritat, et dic, Tenen la seva recompensa. Però tu, quan dejunis, ungeu-vos el cap, i renta't la cara; Que no sembli als homes que dejunis, sinó al teu Pare que està en secret:i el teu Pare, que veu en secret, et recompensarà obertament" (Mateu 6:16-18) (Llegiu també: Què és el dejuni?)
Recollint tresors a la terra
“No us aplegueu tresors a la terra, on l'arna i l'òxid corrompeixen, i on els lladres trenquen i roben: Però amagueu-vos tresors al cel, on ni l'arna ni l'òxid corrompeixen, i on els lladres no trenquen ni roben: Per on és el teu tresor, també hi serà el teu cor” (Mateu 6:19-21)
“No tinguis por, petit ramat; perquè el vostre Pare ha volgut donar-vos el regne. Ven el que tens, i donar almoina; Proporcioneu-vos bosses que no envelleixin, un tresor al cel que no falla, on no s'acosta cap lladre, ni l'arna corromp. Per on és el teu tresor, també hi serà el teu cor” (Luke 12:32-34)
L'ull; la llum del cos
“La llum del cos és l'ull: si per tant el teu ull és sol, tot el teu cos estarà ple de llum. Però si el teu ull és dolent, tot el teu cos estarà ple de foscor. Si doncs la llum que hi ha en tu és foscor, que gran és aquesta foscor!” (Mateu 6:22-23, Luke 11:33-36)
L'amor a Déu, i l'amor pel món (el diable)
“Cap home pot servir a dos amos: perquè odirà l'un, i estimar l'altre; o bé s'aferrarà a l'un, i menysprear l'altre. No podeu servir a Déu i a la mamona” (Mateu 6:24)
I et dic, "Feu-vos amics de la mammona de la injustícia; aquell, quan falles, us poden rebre a les cases eternes. Qui és fidel en allò que és menys, també és fidel en molt: i qui és injust en el més mínim, també és injust en molt. Si, doncs, no heu estat fidels en la mammona injusta, qui confiarà a la teva confiança les veritables riqueses? I si no heu estat fidels en allò que és d'un altre, qui et donarà el que és teu? Cap servent pot servir a dos amos: perquè odirà l'un, i estimar l'altre; o bé s'aferrarà a l'un, i menysprear l'altre. No podeu servir a Déu i a la mamona” (Luke 16:9-14)
“Si el món t'odi, ja sabeu que em va odiar abans que a vosaltres. Si fóssiu del món, El món li encantaria el seu propi: Però perquè no sou del món, Però us he triat fora del món, Per tant, el món us odia. Recordeu la paraula que us he dit, El servent no és més gran que el seu Senyor. Si m'han perseguit, També us perseguiran; si han mantingut la meva dita, també mantindran els vostres (John 15:18-20)
Preocupa't
“Per això us dic, No pensis per la teva vida, què menjareu, o què beureu; ni encara pel teu cos, què us posareu. No és la vida més que la carn, i el cos que la roba? Mireu les aus de l'aire: perquè no sembren, tampoc collien, ni reunir-se en graners; però el vostre Pare celestial els alimenta. No sou molt millor que ells?? Qui de vosaltres, pensant-hi, pot afegir una colzada a la seva estatura? I per què penseu en la roba? Considereu els lliris del camp, com creixen; no treballen, tampoc filen: I tanmateix us ho dic, Que fins i tot Salomó amb tota la seva glòria no estava vestit com un d'aquests.
Per això, si Déu vesteix així l'herba del camp, que avui és, i demà es tira al forn, no et vestirà molt més, Oh vosaltres de poca fe? Per tant, no us penseu, dient, Què menjarem? o, Què beurem? o, De què ens vestirem? (Perquè després de totes aquestes coses busquen els gentils:) perquè el vostre Pare celestial sap que teniu necessitat de totes aquestes coses. Però busqueu primer el Regne de Déu, i la seva justícia; i totes aquestes coses us seran afegides. Per tant, no us penseu per demà: perquè l'endemà es preocuparà per les coses pròpies. Suficient fins al dia el seu mal” (Mateu 6:25-34, Luke 12:22-32)
“I quan us portin a les sinagogues, i als magistrats, i poders, no us penseu com o què respondreu, o el que diràs: Perquè l'Esperit Sant us ensenyarà a la mateixa hora el que haureu de dir "(Luke 12:11-12)
A jutjar
“No jutgis, que no sigueu jutjats. Perquè amb quin judici jutgeu, sereu jutjats: i amb quina mesura mesureu, us tornarà a mesurar. I per què mires la palla que hi ha a l'ull del teu germà?, però no considera la biga que hi ha al teu propi ull? O com li diràs al teu germà, Deixa'm treure't la mota de l'ull; i, mirar, un raig és al teu propi ull? Hipòcrita, primer treu la biga del teu propi ull; i llavors veuràs clarament per treure la palla de l'ull del teu germà" (Mateu 7:1-6, Luke 6:41-42)
“No doneu allò que és sagrat als gossos, ni llenceu les vostres perles davant dels porcs, perquè no els trepitgin sota els seus peus, i gira de nou i et trenca" (Mateu 7:6)
“No jutgis segons l'aparença, però jutja el judici just” (John 7:24)
“No jutgis, i no sereu jutjats: no condemnar, i no sereu condemnats: perdonar, i sereu perdonats: Donar, i us serà donat; bona mesura, pressionat cap avall, i sacsejats junts, i atropellar, els homes donaran al teu si. Perquè amb la mateixa mesura amb què mesureu, us tornarà a mesurar" (Luke 6:37)
Estima el teu proïsme com a tu mateix
“Per tant, tot el que voleu que els homes us facin, feu-los també així: perquè això és la llei i els profetes” (Mateu 7:12)
"Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix" (Mateu 22:40)
“Us dono un manament nou, Que us estimeu els uns als altres; com t'he estimat, que també us estimeu els uns als altres. Per això tots coneixeran que sou deixebles meus, si us estimeu els uns als altres” (John 13:34-35, John 15:12)
Persecució
“El deixeble no està per sobre del seu mestre, ni el servent per sobre del seu senyor. Al deixeble n'hi ha prou que sigui el seu mestre, i el servent com el seu senyor. Si han cridat l'amo de la casa Belzebú, quant més els anomenaran de la seva casa? Per tant, no els tinguis por: perquè no hi ha res cobert, que no serà revelat; i es va amagar, que no se sabrà.
El que et dic a la foscor, que parleu a la llum: i el que sentiu a l'orella, que prediqueu als terrats. I no tingueu por dels que maten el cos, però no són capaços de matar l'ànima: sinó més aviat té por aquell que és capaç de destruir l'ànima i el cos a l'infern. No es venen dos pardals per un cèntim? i un d'ells no caurà a terra sense el vostre Pare. Però els mateixos cabells del teu cap estan tots comptats. Per tant, no tingueu por, sou més valuosos que molts pardals” (Mateu 10:24-31)
Confessar o negar Jesús davant la gent
“Qui, doncs, em confessa davant dels homes, el confessaré també davant el meu Pare que és al cel. Però qui em negui davant els homes, jo també el negaré davant el meu Pare que és al cel" (Mateu 10:32-33, Luke 12:8-9)
Net i brut
No allò que entra a la boca contamina l'home; sinó el que surt de la boca, això contamina un home. Tot allò que entra per la boca va al ventre, i es llança a l'esborrany? Però les coses que surten de la boca surten del cor; i profanen l'home. Perquè del cor surten els mals pensaments, assassinats, adulteris, fornicacions, robatoris, fals testimoni, blasfemies: Aquestes són les coses que profanen l'home: però menjar amb les mans sense rentar no contamina ningú (Mateu 15:12, Mateu 17-20, Marca 7:15-23)
“Un home bo del bon tresor del seu cor treu allò que és bo; i un home dolent del mal tresor del seu cor treu allò que és dolent: perquè de l'abundància del cor parla la seva boca” (Luke 6:45)
Seguint Jesús, i morir per "un mateix"
“No us penseu que he vingut a enviar pau a la terra: No he vingut a enviar pau, sinó una espasa. Perquè he vingut a posar un home en desacord amb el seu pare, i la filla contra la seva mare, i la nora contra la seva sogra. I els enemics de l'home seran els de la seva pròpia casa. Qui estima el pare o la mare més que a mi no és digne de mi: i qui estima més fill o filla que a mi no és digne de mi. I el que no pren la seva creu, i em segueix, no és digne de mi. Qui trobi la seva vida, la perdrà: i qui perdi la vida per mi, la trobarà” (Mateu 10:34-39, Luke 12:49-53, Luke 14:26-27)
“Si algú vol venir després de mi, que es negui a si mateix, i agafa la seva creu, i segueix-me. Perquè qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà: i qui perdi la seva vida per amor meu, la trobarà” (Mateu 16:24-25)
“Qui vingui després de mi, que es negui a si mateix, i agafa la seva creu, i segueix-me. Perquè qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; però qui perdi la seva vida per amor meu i de l'evangeli, el mateix el salvarà. De què li servirà a un home?, si guanyarà el món sencer, i perdre la seva pròpia ànima? O què donarà un home a canvi de la seva ànima?? Qui, doncs, s'avergonyeixi de mi i de les meves paraules en aquesta generació adúltera i pecadora; d'ell també s'avergonyeix el Fill de l'home, quan vindrà en la glòria del seu Pare amb els sants àngels” (Marca 8:34-38)
“Si algú vol venir després de mi, que es negui a si mateix, i agafa la seva creu cada dia, i segueix-me. Perquè qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà: però qui perd la vida per amor meu, el mateix el salvarà. Per què és un home avantatjat, si guanya el món sencer, i es perd, o ser rebutjat? Per a qui s'avergonyi de mi i de les meves paraules, d'ell el Fill de l'home s'avergonyeix, quan vindrà en la seva pròpia glòria, i en el del seu Pare, i dels sants àngels” (Luke 9:23-26)
“El deixeble no està per sobre del seu mestre: però tot el que és perfecte serà com el seu amo”(Luke 6:40)
"Així mateix, qui sigui de vosaltres que no abandona tot el que té, no pot ser el meu deixeble”(Luke 14:33)
“Si continueu en la meva paraula, aleshores sou realment deixebles meus; I coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (John 8:31-32)
“De veritat, de veritat, et dic jo, Llevat que un blat de blat cau a terra i mor, roman sol: però si mor, dóna molts fruits. Qui estima la seva vida, la perdrà; i qui odia la seva vida en aquest món, la guardarà per a la vida eterna. Si algú em serveix, que em segueixi; i on sóc, també hi haurà el meu servent: si algú em serveix, el meu Pare l'honorarà" (John 12:24-26)
“El que té els meus manaments, i els guarda, ell és qui m'estima: i qui m'estima serà estimat del meu Pare, i l'estimaré, i em manifestaré a ell. Si un home m'estima, guardarà les meves paraules: i el meu Pare l'estimarà, i Anirem a ell, i fer la nostra residència amb ell. Qui no m'estima no guarda les meves paraules: i la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat (John 14:21, 23-24)
“Si continueu en la meva paraula, aleshores sou realment deixebles meus; I coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (John 15:10)
De veritat, de veritat, et dic, Excepte que un home torni a néixer, no pot veure el regne de Déu (John 3:3)
Els nens
“En veritat us ho dic, Excepte que us convertiu, i convertir-se en nens petits, no entrareu al regne dels cels. Qui, doncs, s'humiliarà com aquest nen petit, el mateix és més gran al regne dels cels. I qui rep un nen com aquest en el meu nom, em rep a mi. Però qui ofengui un d'aquests petits que creuen en mi, va ser millor per a ell que se li pengés una pedra de molí al coll, i que es va ofegar al fons del mar” (Mateu 18:3-6, Marca 9:36-37,42, Luke 9:48, 18:16-17)
“Pateix nens petits, i no els prohibeu, per venir a mi: perquè d'aquests és el regne del cel" (Mateu 19:14, Marca 10:13-15)
El pecat i el pecat
“A més, si el teu germà delicte contra tu, vés a dir-li la seva culpa entre tu i ell sol:si t'escolta, has guanyat el teu germà. Però si no t'escolta, llavors porta amb tu un o dos més, que en boca de dos o tres testimonis es consolidi cada paraula. I si no els escolta, digues-ho a l'església: però si descuida escoltar l'església, que sigui per a tu com un pagan i un publicà” (Mateu 18:15-17)
"Feu atenció a vosaltres mateixos: Si el teu germà t'infraca, increpar-lo; i si es penedeix, perdoneu-lo”. (Luke 17:3-4)
“De veritat, de veritat, et dic jo, Qui comet pecat és servent del pecat” (John 8:34)
"He vingut una llum al món, que qui creu en mi no es quedi en les tenebres” (John 12:46)
Pagant impostos
“Doneu, doncs, al Cèsar les coses que són del Cèsar; i a Déu les coses que són de Déu"( Mateu 22:21, Marca 12:17, Luke 20:25)
L'Esperit Sant
“Però el Consolador, que és l'Esperit Sant, que el Pare enviarà en el meu nom, Ell us ensenyarà totes les coses, i recordeu totes les coses, tot el que us he dit” (John 14:26)
“En veritat us ho dic, Tots els pecats seran perdonats als fills dels homes, i les blasfèmies amb les quals blasfemen: Però el qui blasfema contra l'Esperit Sant mai no té perdó, però està en perill de condemnació eterna: perquè deien, Té un esperit impur" (Marca 3:28-30)
“I qui digui una paraula contra el Fill de l'home, li serà perdonat: però al qui blasfema contra l'Esperit Sant no li serà perdonat" (Luke 12:10)
Desobediència a Jesucrist
“I per què em crideu?, Senyor, Senyor, i no facis les coses que jo dic?” (Luke 6:46)
“El que em rebutja, i no rep les meves paraules, té qui el jutja: la paraula que he dit, el mateix el jutjarà el darrer dia. Perquè no he parlat de mi mateix; sinó el Pare que m'ha enviat, em va donar un manament, el que hauria de dir, i què hauria de parlar. I sé que el seu manament és la vida eterna: tot el que parlo, doncs, tal com em va dir el Pare, doncs parlo" (John 12:48-50)
L'obediència a Déu
“Perquè qui faci la voluntat del meu Pare que és al cel, el mateix és el meu germà, I germana, i mare” (Mateu 12:50)
“Per a qui faci la voluntat de Déu, El mateix és el meu germà, i la meva germana, i mare” (Marca 3:35)
“La meva mare i els meus germans són aquests que escolten la paraula de Déu, i fes-ho" (Luke 8:21)
“Per què em dius bo? No hi ha cap bo sinó Un, és a dir, Déu: però si vols entrar a la vida, guarda els manaments No cometisràs cap assassinat, No cometreu adulteri, No robaràs, No donaràs testimoniatge fals, Honra el teu pare i la teva mare: i, Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix”. (Mateu 19:17, Mateu 18-19, Luke 18-19).
El passat
“No home, havent posat la mà a l'arada, i mirant enrere, és apte per al Regne de Déu" (Luke 9:62)
Títols i càrrecs
“Però no us digueu rabí: perquè un és el teu Mestre, fins i tot Crist; i tots vosaltres sou germans. I no digueu a ningú el vostre pare a la terra: perquè un és el vostre Pare, que és al cel. Tampoc us digueu mestres: perquè un és el teu Mestre, fins i tot Crist. Però el més gran entre vosaltres serà el vostre servent. I qui s'enaltirà serà humiliat; i el qui s'humilia serà exaltat” (Mateu 23:8-11)
“Perquè qui s'enaltirà serà humiliat; i el qui s'humilia serà exaltat” (Luke 14:11, Luke 18:14)
“Vosaltres sou els que us justifiqueu davant els homes; però Déu coneix els vostres cors: perquè allò que és molt estimat entre els homes és abominació als ulls de Déu" (Luke 16:15)
“No treballeu per la carn que pereix, sinó per aquella carn que perdura fins a la vida eterna, que el Fill de l'home us donarà: per a ell Déu el Pare ha segellat” (John 6:27, 29)
Comunió
“Jesús va prendre pa, I ho va beneir, i freneu -ho, i ho va donar als deixebles, i va dir, Portar, devorar; Aquest és el meu cos. I va prendre la copa, i va donar gràcies, i els va donar, dient, Beu -ho tot; Perquè aquesta és la meva sang del nou testament, que és vessat per a molts per a la remissió dels pecats” (Mateu 26:26-28, Marca 14:22-24, Luke 21:17-20)
“De veritat, de veritat, et dic jo, Si no mengeu la carn del Fill de l'home, i beu la seva sang, no tens vida en tu. Qui menja la meva carn, i beu la meva sang, té vida eterna; i el ressuscitaré l'últim dia. Perquè la meva carn és realment carn, i la meva sang és realment beguda. El que menja la meva carn, i beu la meva sang, habita en mi, i jo en ell. Com el Pare viu m'ha enviat, i visc pel Pare: doncs el que em menja, fins i tot ell viurà de mi. Aquest és el pa que va baixar del cel: no com els vostres pares van menjar el mannà, i estan morts: qui menja d'aquest pa viurà per sempre" (John 6:53-58)
La gran comissió
“De veritat, de veritat, et dic jo, El que creu en mi, ell també farà les obres que jo faig; i farà obres més grans que aquestes; perquè vaig al meu Pare. I tot el que demaneu en el meu nom, això faré, perquè el Pare sigui glorificat en el Fill. Si demaneu alguna cosa en el meu nom, Ho faré" (John 14:12-14)
“La pau sigui amb vosaltres: com el meu Pare m'ha enviat, tot i així t'envio. I quan va dir això, Va respirar sobre ells, i els diu, Rebeu l'Esperit Sant: A qui perdoneu els pecats, se'ls remeten; i els pecats dels quals reteneu, es conserven! (John 20:21-23)
"Tot el poder m'ha estat donat al cel i a la terra. Vés per tant, i ensenyar a totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare, i del fill, i de l’Esperit Sant: Ensenyant -los a observar totes les coses que us he manat: i, lo, Estic amb tu sempre, Fins i tot fins al final del món. Amén” (Mateu 28:18-20)
“Vés per tot el món, i prediceu l'evangeli a tota criatura. Qui cregui i sigui batejat serà salvat; però el qui no creu serà condemnat. I aquests senyals seguiran els qui creguin; En el meu nom expulsaran els dimonis; parlaran en llengües noves; Prendran serps; i si beuen alguna cosa mortal, no els farà mal; imposaran les mans als malalts, i es recuperaran" (Marca 16:15-18)
La conclusió
Jesús ha donat molts més manaments i promeses. Però com podeu veure, Jesús no va anul·lar i destruir els manaments del Senyor Déu. Jesús va manar guardar els manaments del Pare i fer la seva voluntat. Jesús fins i tot va ajustar i "afinar" alguns manaments de Déu i va afegir manaments.
Jesús va dir, que de dos manaments penja tota la llei dels profetes.
El primer manament és fer-ho Estima el Senyor Déu, amb tot el cor, ànima, i ment.
El segon manament és fer-ho estima el teu proïsme com a tu mateix.
Si tu mantenir aquests dos manaments, aleshores compliràs la totalitat llei de Déu.
Jesús va dir: “estimar-se els uns als altres; com t'he estimat, que també us estimeu. Per això tots coneixeran que sou deixebles meus, si us estimeu els uns als altres” (John 13:34-35). (Nota: Jesús volia dir un amor just i no un amor fals)
El Pare, Jesús, i l'Esperit Sant donen testimoni els uns dels altres. Ho faranmai contradir-se mútuament. Tenen el mateix caràcter i naturalesa. Estan connectats entre ells i són un; una Unitat.
Quan el Senyor Déu va donar els seus manaments; els deu manaments, i tots els altres manaments, a Moisès, Jesús (la Paraula) i l'Esperit Sant eren presents. Els manaments de Jesucrist tenen la mateixa ment que els manaments de Déu. Jesucrist és la Paraula de Déu i això no canviarà mai!
L'amor de Déu cap a les persones
Només podeu veure i experimentar el gran amor del Senyor Déu en la part moral de la llei; en els seus manaments, quan et converteixis en un Nova creació; nascut d'aigua i esperit. Perquè només aleshores, podràs veure, entendre, comprendre, i experimentar el (espiritual) coses del (espiritual) Regne de Déu.
Quan estimes Jesús, guardareu els manaments de Jesucrist (que inclouen els manaments de Déu).
Jesús va dir: “Perquè no he parlat de mi mateix; sinó el Pare que m'ha enviat, Em va donar un manament, el que hauria de dir, i què hauria de parlar. I sé que el seu manament és la vida eterna: tot el que parlo, doncs, tal com em va dir el Pare, doncs parlo" (John 12:49-50)
M'agradaria animar -vos, per mirar aquestes escriptures. Descobriu-ho, i comprova per tu mateix, aquell Jesús mai anul·lat, ni va destruir els deu manaments. Jesucrist va complir la llei amb el poder de l'Esperit Sant. I tu, La nova creació, tenir el mateix Esperit. Per tant tu també ho ets capaç de complir la llei. La seva llei i els seus manaments estan escrits al teu cor i si realment l'estimes, llavors et sotmetràs a Ell i guardaràs els manaments de Jesús i faràs allò que Ell t'ha manat.
‘Sigues la sal de la terra’
